Trobada a Bidart i preparació dels últims detalls del experiment:

Feia moltíssim que no escrivia cap post. No us mentiré, la veritat es que m’havia fet mandra fins aleshores, ja que tenia varies coses a fer i he deixat això pel final (:

No sé si us ho havia comentat en algun post, però el Livio va organitzar una trobada a Bidart del 27 al 31 d’agost. Aquesta era una trobada de gent que té en mans projectes semblants al nostre. Hi havia un noi i una noia de Lisboa, Joao i Coline, que tenien un projecte per ensenyar ciència a gent amb dificultats, també hi havia un home de Sèrbia, i la resta de França, tots ficats d’una manera o una altra a projectes de divulgació científica, educatius com el nostre o bé una mica més seriosos. Durant els tres dies que va durar la trobada, vam conviure tots junts, fent taules rodones per debatre temes sobre recerca, per ordenar idees que s’han de tenir en compte en aquests projectes… Per exemple vam tractar un tema molt interessant, que és quan considerem que una recerca o un projecte s’ha acabat. En general el que fèiem era intercanviar opinions, idees… pot sonar avorrit però la veritat es que es molt interessant, perquè escoltant les opinions dels altres, obres la ment a nous pensaments i aprens a reflexionar i a donar voltes a certes coses que no et plantejaries mai per tu sol.

Estàvem allotjats en una espècie de casa de colònies a plena natura a un poble que es diu Bidart, situat al País Basc francès. A mi personalment, l’ambient de muntanya i mar tot junt m’encantava, ja que al poble que estava a 5 minuts caminants tenia platja. No era una platja qualsevol, per a nosaltres era una platja nova, ja que era el Atlàntic on hi ha moltíssimes onades. A mi m’encanten les onades, però una mica més tornem del revés.

Bé, el cas es que vaig aprofitar molt aquest dies per avançar l’experiment del treball de recerca. El Guillaume també va venir a Bidart, i com estava previst vam fer llargues sessions per acabar de preparar l’experiment del setembre. Com vaig dir al post anterior, on vaig penjar el protocol del experiment, semblava que l’experiment ja estava quasi llest i que estava tot controlat, doncs no era ben be així. La veritat es que comentant-ho amb el Guillaume vam canviar bastants detalls.

  • Primer de tot vam decidir, que a les instruccions hauríem d’advertir als participants que les paraules serien en castellà i que no les traduïssin. Això ho vam decidir així, perquè en una prova pilot, un participant en una de les condicions experimentals (una de les tres proves que ha de fer) va escriure les paraules que recordava en català. Per evitar això vam decidir especificar que no les havien de traduir per tal de que el fet de traduir influís en el resultat.
  • Una altra qüestió va ser el tema de la fitxa de respostes. Per els últims pilots vam elaborar una fitxa de respostes on recollíem el nº de participant, el curs, el sexe, el nº de prova… El Guillaume ens va dir que el nº de prova millor no el preguntessin, sino que l’apuntéssim nosaltres desprès ja que els participants no cal que sàpiguen l’estructura del experiment. A més, relacionat amb el punt anterior de la llengua materna, vam decidir posar la fitxa de respostes en castellà, perquè no incités inconscientment a traduir les paraules. També vam decidir que donaríem la fitxa de respostes al final del experiment i no al principi, perquè potser les paraules de la fitxa, el fet de tenir un paper a mà o el que sigui influís en la memòria, els poses nerviosos… i per últim amb l’objectiu de que cap paraula els influís en el resultat vam decidir posar el requadre on preguntàvem nº de participant… a sota de la fitxa per tal que fos l’últim que fessin.
  • Pel que fa al temps de distracció entre la memorització i l’escriptura de les paraules, vam decidir finalment, fer tests psicotècnics. Concretament vam seleccionar els de l’apartat d’atenció, els quals no feien servir paraules, sino que es basaven en identificar figures, números en una multitud… Tenia pensat fer servir el mateix tipus de tests però que fessin servir lletres, però el Guillaume no m’ho va aconsellar.

Una altra cosa del tema dels tests psicotècnics és que lo adequat seria fer creure al participants que els tests són una cosa important i avaluable del experiment, per tal de que els realitzin amb la màxima atenció i no es distreguin. Així doncs, vam haver de canviar les instruccions, ja que en elles dèiem que realitzarien una sèrie d’activitats per distreure’s. Això fa que perdin concentració, per lo que vam posar que a continuació de veure les paraules realitzarien una sèrie de tasques durant uns 10 minuts, sense especificar res més.

  • Pel que fa a un tema més protocol·lari, vam decidir fer un canvi bastant important. Inicialment nosaltres preteníem que els participants obrissin el power point que els hi tocava, indicant-los-hi quina carpeta havien d’obrir. El Guillaume ens va dir una norma que té ell i que és molt clara: “Mai et fiïs dels participants”, així que vam decidir que era millor que deixéssim nosaltres el power point obert, per tal d’evitar qualsevol equivocació.
  • Aquest és dels aspectes potser més important que vam tractar, ja que era una cosa que aparentment era insignificant, però que podia influir potentment en el resultat. Es el cas del color. Els colors utilitzats eren vermell, gris i blau, però el que havíem de tenir en compte també és el contrast entre els colors i les lletres, de manera que ens asseguréssim de què hi hagués la mateixa facilitat per llegir les lletres en els tres colors, ja que amb els colors que havíem seleccionat, aquesta dificultat variava. Ens havíem d’assegurar que la única variable fos el color. Els colors són definits per 3 factors: Pigment (el color en si), saturació (la intensitat del color) i lluminositat (el contrast, la quantitat de blanc o de negre). Aleshores el que havíem de fer és fixar aquestes dues últimes variables del color i canviar només el pigment. També però, havíem de tenir en compte el contrast entre les lletres i el color, perquè potser sobre el blau les lletres es llegien millor que sobre el gris. Per definir això, no ho vam fer nosaltres, sino que ho va fer la Mathilde des del seu laboratori, fent uns càlculs.

Així doncs, ens va proposar dues solucions. La primera era fer servir els colors més purs (és a dir, en una altra escala per definir els colors, on es fa a partir de parts de vermell, de verd i de blau, fer servir els colors amb el màxim de blau, de vermell i de gris) i fer servir lletres blanques que es llegeixen més o menys bé, o bé fer servir uns colors no tan intensos, que combinen algunes parts de l’oposat, en els quals el contrast entre lletres i color es el mateix (siguin blanques o negres). Finalment vam decidir la segona opció, els colors no tan intensos i amb les lletres blanques, per ser més fidel al experiment original.

Tot i que vam dubtar vam acabar posant les lletres sense negreta, ja que eren més fàcils de llegir.

  • Per últim i molt important, el tema de la anàlisis de dades. Es cert que s’han de tenir en compte diverses coses, però és bastant senzill en aquest cas. Abans d’anar a Bidart vaig fer una simulació d’anàlisis de dades inventant-me els resultats. El que vaig fer va ser analitzar les dades per seqüències de colors i fer la mitjana de la seqüència i després fer la mitjana de les mitjanes. Però també, per altra banda, vaig fer una mitjana total, sense tenir en compte les seqüencies. En aquest cas coincidia, però el Guillaume ens va aconsellar la segona opció, ja que d’aquesta manera ens evitem qualsevol error en els sub-grups de les seqüències. Així doncs la anàlisis de dades es farà de la manera següent.

Primer de tot farem la mitjana de les paraules recordades en cada color. Després es calcularà la desviació estàndard (diferencia mitja entre els valors i la mitjana) i després el P-value (coeficient que indica la probabilitat d’obtenir els resultats obtinguts, de manera que indica si la diferencia entre els dos grups de dades es significant o no). Per últim fer el gràfic.

També dir, que vam practicar fent servir el p-value per validar que les llistes eren molt semblants, ja que ens havia de sortir una diferencia poc significant, i així va ser.

Bé això es tot el que hem fet a Bidart sobre l’experiment. La veritat es que vam avançar molt gràcies al Guillaume i la Mathilde. Ara que hem acabat d’enllestir tots els detalls, estem a la espera de fixar un dia per l’experiment, agafar participants…

Us mantindrem informats (:

Pau Rodrigo

IMG-20140829-WA0001

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s